Ordenar per:
El rom és una beguda alcohòlica destil·lada que s'elabora a partir de la fermentació i destil·lació de melassa o suc de canya/canya de sucre. Té els seus orígens a les regions caribenyes i llatinoamericanes, on es cultivava canya de sucre en abundància. Es creu que la seva producció va començar al Carib, particularment a illes com Barbados, Jamaica i Puerto Rico, al segle XVII. Els colonitzadors europeus van introduir la canya de sucre en aquestes àrees i van començar a destil·lar el líquid resultant de la fermentació de la canya de sucre per obtenir rom.
El procés d'elaboració del rom comença amb l'extracció del suc de canya de sucre o l'obtenció de melassa, un subproducte del procés de producció del sucre. Aquest suc o melassa es fermenta utilitzant llevats, fet que converteix els sucres presents en alcohol. Després, el líquid fermentat es destil·la en alambins, generalment en dues o més etapes, per obtenir un alcohol més pur i concentrat conegut com a “aiguardent” que se sotmet a un procés d'envelliment en bótes de roure per adquirir sabor i caràcter a mesura que interactua amb la fusta. El temps d'envelliment pot variar des de pocs anys fins a dècades, depenent del tipus de rom i del perfil desitjat. Un cop el rom ha madurat a les bótes, es realitza un procés de barreja i filtració per obtenir un producte final consistent en sabor i qualitat. Alguns roms passen per processos addicionals per aconseguir característiques específiques. És important destacar que el procés d'elaboració del rom pot variar entre els diferents productors i països, i cadascú pot tenir les pròpies tècniques i mètodes únics.
El sabor del rom pot variar depenent de diversos factors, com ara el lloc d'origen, el mètode de producció, l'envelliment i la qualitat del rom. Tot i això, en general, el rom pot tenir un sabor dolç i complex amb una varietat de notes i matisos. Els roms més joves i lleugers tendeixen a tenir un sabor suau i dolç amb notes de vainilla, caramel, mel i fruites tropicals com plàtan, pinya o mango. D'altra banda, els roms més vells i de més qualitat solen tenir un sabor més complex i robust.Amb notes especiades com canyella, clau d'olor, pebre i nou moscada, així com sabors de xocolata, cafè, nous i tabac. Aquests roms solen tenir un caràcter més pronunciat i són apreciats per la seva elegància i sofisticació.També guanyen tocs torrats i fumats per la barrica. Aquests sabors addicionals aporten profunditat i complexitat al perfil del rom. No oblidem que cada marca i varietat de rom tindrà les pròpies característiques i perfils de sabor únics.
Degustar el rom és una experiència plaent que permet apreciar els seus sabors i aromes de manera completa. Es recomana triar un got de vidre per apreciar el color i la viscositat del rom. Després, s'aboca una quantitat moderada de rom al got. En acostar el got al nas, es poden percebre les aromes del rom, sobretot notes dolces, fruiteres, especiades o fumades que emanen del rom. A continuació, al provar-lo, els sabors s'expandeixen a la boca. Es poden identificar diferents notes, com la dolçor de la canya de sucre, la suavitat de la vainilla, els matisos fruiters o les espècies subtils. Per apreciar encara més el rom, es pot prendre un altre glop i permetre que els sabors evolucionin i es desenvolupin al paladar. Finalment, es pot gaudir del final del rom, notant la seva persistència al paladar i els possibles matisos que queden al regust. Alguns rons poden deixar un lleuger toc fumat o picant al final. Recordeu que la degustació del rom és una experiència subjectiva, i cada persona pot tenir preferències diferents quant a sabors i sensacions.
Hi ha diversos tipus de rom, cadascun amb característiques distintives basades en l'origen, el procés d'elaboració i el període d'envelliment.
Rom Blanc: També conegut com a rom lleuger o rom plata, aquest tipus de rom es destil·la i s'embotella directament sense passar per un procés d'envelliment perllongat. És transparent i sol tenir un sabor més suau i lleuger. S'utilitza àmpliament en còctels i barreges.
Rom Daurat: Aquest rom ha passat per un breu període d'envelliment en bótes de roure, cosa que li atorga un color daurat i un sabor més complex en comparació del rom blanc. Podeu presentar notes de vainilla, caramel i espècies suaus.
Rom Añejo: El rom añejo s'ha envellit durant un període més llarg en bótes de roure. Pot variar des d'uns quants anys fins a dècades, cosa que li confereix un sabor més ric, suau i complex. Podeu presentar notes de fruites seques, xocolata, espècies i fusta.
Rom Reserva: Aquest tipus de rom ha estat envellit durant un període prolongat i sol tenir una qualitat superior. Pot tenir una concentració més gran de sabors i una major suavitat en comparació amb altres tipus de rom. Alguns roms reserva especifiquen el temps exacte d'envelliment, com ara 5, 10 o 15 anys.
Rom Extra Añejo: És considerat la màxima expressió de qualitat i sofisticació al món del rom. Es caracteritza pel seu envelliment perllongat en bótes de roure, superant els requisits mínims establerts per als roms vells.
Rom Fosc: Aquest tipus de rom és conegut pel seu color fosc i el seu sabor més intens. Pot haver passat per un llarg període d'envelliment en bótes de roure, cosa que li confereix una concentració més gran de sabors i aromes. Sol presentar notes de caramel, xocolata, espècies i fruites madures.